L’ofici de prostituta sempre ha estat mal vist per la societat. Almenys, des que les religions majoritàries van prendre el control del poder i van imposar un biaix moral que feia del sexe i del plaer un pecat. La luxúria és considerada com a tal sempre fora del matrimoni, almenys segons els preceptes de les principals religions. Ara com ara, aquest tipus de conceptes ja estan completament obsolets, però el seu pòsit a la nostra societat continua sent important. Per això es margina i s’estigmatitza les prostitutes, simplement per dur a terme una feina en què el sexe és el servei que s’ofereix. No es diferencia ni tan sols si aquestes dones estan obligades a prostituir-se o ho fan per voluntat pròpia. Qualsevol prostituta és assenyalada i marginada només per l’treball que realitza, deixant de banda drets laborals i fins i tot humans, en una societat que després presumeix de ser oberta i plural.
Aquest sistema econòmic en què vivim des de fa dècades ens mostra la seva pitjor cara en aquest tipus de situacions, quan moltes dones no tenen més remei que accedir a la prostitució per sobreviure. La majoria són immigrants en situació irregular, però també hi ha moltes espanyoles que han decidit prendre aquesta via davant de la falta de recursos. I Barcelona, com a ciutat cosmopolita i europea que és, compta amb un bon nombre de prostitutes. Tot i això, la seva feina s’ha vist amenaçada els últims anys per diversos factors. El primer, totalment incontrolable, la pandèmia que es va encernar sobre nosaltres el 2020, deixant-les sense clients. Però n’hi ha un altre, fins i tot més decisiu, que encara avui continua generant molta controvèrsia. L’Ajuntament de Barcelona, suposadament progressista, va dur a terme una ordenança a través de la qual es podia multar les prostitutes i els seus clients, amb quantitats d’entre 300 i 10.000 euros. L’ordenança venia de governs anteriors, però el consistori va decidir reutilitzar-la i seguir amb ella, malgrat les protestes de les pròpies prostitutes. Marginades i apartades del sistema, ara també es veuen perseguides només per intentar fer la seva feina, cosa que sembla no despertar les simpaties de certs sectors, fins i tot liberals.
Prostitució a la Ciutat Comtal
Barcelona és una de les ciutats més grans del país, una capital enorme amb molt de turisme i una porta oberta a Europa, per la proximitat amb la frontera nord. Això ha provocat que sigui una de les ciutats favorites, des de sempre, per a les treballadores sexuals. Aquí hi ha feina de sobres, pels turistes i pels clients locals habituals. Ja en temps passats, quan Barcelona era un important port marítim a Mediterráneo, les treballadores sexuals omplien els carrers de la zona portuària. Amb una mentalitat oberta i molt més liberal que a la resta d’Espanya, Barcelona també es va convertir a la primera ciutat amb cabarets i més tard, amb espectacles de sexe en viu, en diverses sales. No obstant això, la persecució a tota la feina sexual que es dóna en els últims temps ha fet que la situació empitjori moltíssim.
Les ordenances de l’Ajuntament
Per posar una mica en context com funciona la llei amb la prostitució a Espanya, el primer que hem de saber és que no hi ha una sola llei que la regula. La prostitució no és un delicte que aparegui al Codi Civil, i per tant no és il·legal. No obstant, en no estar regulada, tampoc no es pot dir que sigui legal. L’ofici s’ha mantingut en un fosc limbe on tots miraven cap a una altra banda quan hi havia problemes. Tot i això, alguns ajuntaments sí que han aprofitat certes normatives nacionals, com la Llei de Seguretat Ciutadana, per crear ordenances que tractin de frenar la prostitució als carrers. Així ho han fet ciutats com Elx, Madrid, València, Sevilla o Barcelona, ja el 2010, reiterant-lo el 2018.
Aquestes ordenances es basen en actes que sí que estan inclosos al Codi Civil, com el desacatament a l’autoritat o l’exhibicionisme, per multar les treballadores sexuals. En el cas de Barcelona, també es fa el mateix amb els clients que són enxampats in fraganti. L?ordenança imposa una multa d?entre 300 a 10.000 euros, segons la gravetat del fet, si bé és cert que les multes solen ser petites. En els darrers anys, la quantitat d’aquestes han baixat considerablement i els ajuntaments han entès que l’estratègia ha estat tot un èxit. Tot i això, la realitat és que les prostitutes s’han mudat a barris amb menys vigilància, o ara atreuen els clients a través d’ Internet, de manera que no trepitgen tant la carrer.
Prostitutes perseguides i multades
Tot i això, encara són moltes les escorts que són multades pràcticament cada dia a la Ciutat Comtal. Les multes no han acabat, ni de bon tros, amb els serveis sexuals. Només els han tret de la vista del ciutadà corrent, de les zones més cèntriques, per traslladar-los a altres zones de la ciutat. La prostitució es continua donant com abans a Barcelona, així que aquesta mesura abolicionista no ha obtingut els fruits esperats. Tot i això, l’Ajuntament s’entesta a mantenir una ordenança que revictimitza de forma clara les treballadores sexuals, perseguint-les i multant-les només per realitzar la seva feina. Una feina que, de fet, ni tan sols és il·legal al nostre país, sempre que es dugui a terme per voluntat pròpia.
La persecució als clients és l’altre punt que intenta acabar amb la prostitució als carrers. I sí, apuntem bé, als carrers, perquè sembla que la prostitució en hotels, bars de contactes o pisos privats amb prou feines es persegueix. És clar que és molt més complicat trobar una prostituta en un domicili privat i acusar-la d’estar duent a terme una conducta reprotxable. Per això moltes acaben quedant-se als seus pisos i tractant d’atreure els clients a través de les xarxes socials i anuncis en línia de contactes. Però, i aquelles més desafavorides que no tenen ni tan sols un lloc on quedar-se? Amb els alts lloguers que hi ha a la ciutat, no resulta senzilla aconseguir un pis, tan sols una habitació. Així, moltes d’aquestes prostitutes queden exposades i totalment indefenses.
Un problema sense solució
El problema és evident. Per a l’Ajuntament, se centra en la prostitució com un mal del nostre temps que cal eradicar. Però si anem més enllà, no costa gaire entendre que el problema és deixar aquestes dones indefenses i vulnerables, ia més perseguir-les per multar-les. No és realista que es tracti d’acabar amb la prostitució així, perquè com ja hem comprovat en aquests anys, aquest sistema no funciona. La solució passa per afrontar el repte de regularitzar una feina tan estigmatitzada, amb valentia i oferint una veritable solució alternativa a aquestes dones que són aquí per pura necessitat. A molts països ja s’està fent, però Espanya sembla que va en contra d’aquesta visió.